DEIXA'T BARBA

Sí, deixa't barba. Que l'amor dugui armes allà on jo vaig desorientada i sense escut: les galtes, el coll, els pits. Mentre les esgarrifances s'apoderen del meu cos, que cada pèl digui "A la descàrrega de dopamina!!" en veure'm trobada dins dels braços que em versificaven sense rima ni estrofa ( ni ganes d'hendecasíl·labs tampoc). Si et deixes barba, que sigui suau com el petó que hom no espera al clatell, que remogui sinalefes del baix ventre cap als engonals, que la prolactina faci morir-me radiant i breument, i que l'oxitocina ens retrobi a la teva cara, on les mans comencen el diàleg més famós: "Això pot ser el principi d'una llarga amistat".

PD. I si ric, que la riquesa dels meus somriures i riallades te la faci esponerosa i encara més seductora.