Non-stop
Abans jo vaig ser així. Però érem a la 3ª part del segle XX ;-D
Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
el vaig veure ahir...és molt real i genial
ResponEliminaQuina paciència, aquesta mare!!
ResponEliminaLa mare fa la feina i l'ha de tornar a fer... Com la cançó de l'enfadós, o la del Raimon:
ResponElimina"quan creus que tot s'acaba torna a començar..."
Quin cansament!!!! Pobra mare...
ResponEliminaJo crec que encara ets així, jajajajajajaja....
ResponEliminaUn petonàs Canti!!!
Si, jo penso com la Remei, encara deus ser així...
ResponElimina:P
Tingues fills diuen, que son l'alegria de la vida diuen. M'ha recordat a aquesta tira de otameal
ResponEliminaUn petit personatge actiu i autosuficient, sens dubte. :):)
ResponEliminaCaram quina nervi de criatura, però penso que la mare no fa gran cosa per evitar el desgavell...
ResponEliminaPetonets.
Buf, sort que ja he superat aqta etapa...
ResponElimina