Ves al contingut principal

Pit roig



Ser feliç i agraït. Que trobi temps per a mi. Que mesuri el temps i entre el son i la vigília em faci (a)donar-me al i del sostre i el temps que cal per créixer. Mentre bec el vi de la concòrdia em reconec més fràgil i disconforme, i els ulls es baden als escots greixosos. Ja res és el rés que em lligava a la porta de pedra, ni a les clivelles de la fusta que em bada a estones. No pago els imposts del banc que em va donar raó a la Universitat, ni escric les cartes a mà per als que responen en batecs poc il·lustrats. Veus les engrunes? Duc grumolls de tu a les venes, m'hi embenaria per morir alegre i lleument, sense llengua ni alè, només amb aquest calendari diürn que dius he de dedicar-vos. I tanmateix quan dormo ni el vers ni la boca s'ajoquen prou prop nostre per aquesta felicitat agraïda que m'és fugissera, com el glaç damunt del cotxe cada matí. No fa hivern un pit-roig damunt de la neu, tot i que el color del seu plomatge alegri el gris d'aquesta incertitud que ara em tenalla. Dóna'm molletes, esquinça la crosta per on la molla blana es fa cos i es mulla amb la llet. Ni sóc tan valenta, ni he oblidat com es vola ran de terra. Guaita'm: sóc la nou partida que et mira.

Comentaris

  1. Una prosa que es llegeix lleugera, encuriosida i fent saltirons, com el pit-roig.

    ResponElimina
  2. Prosa aparentment només poètica, que apunta en poques paraules vers un moment complicat. Que passi aviat, Cantireta. Una abraçada.

    ResponElimina
  3. M'has fet pensar que vivim en un món molt incert, d'una grandària inabastable per a la nostra mida.
    La fotografia és preciosa.

    ResponElimina
  4. I jo el festuc que et mira dissimulant.

    Petons.

    ResponElimina
  5. El pit-roig, un ocell molt entranyable, no fuig quan ens veu, deixa que ens hi apropem i ens mira amb els seus ullets brillants...Et vol alegrar els dies grisos i et vol guiar per aquest camí una mica costerut que costa de passar!
    Petonets.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX