S'ha produït un error en aquest gadget

dilluns, 18 de maig de 2015

Una carta per encàrrec



Et guanyo en les distàncies curtes: els bleixos, els dits creuats, els meus ulls quan te miro. Amb aquesta traducció pots interpretar allò que ja pressenties. Bon dilluns ;-)

UN DÉU DE BRONZE, O UNA CARTA PER ENCÀRREC, de Clifton Gachagua

M'agrada comparar el teu silenci a les cartes d'amor que no penses escriure'm,
a un solo de dos saxos de dos temps diferents a l'escenari, l'ensenyar la tècnica
del bes a ulls clucs. M'agrada pensar-te com un déu
a qui ja no prego, com un déu a qui desitjo. M'agrada com obres els dos palmells tancats,
semblants al vas a qui les meves cendres anomenen casa. La música de les teves pestanyes;
el camí silent del teu cos desgastant-se en el meu.
En general, m'agrada recordar-te de nit en què una pantalla fosca de pols brillant posa llum
des de les teues mines cap al límit de la meua pell, allà on et fas làmpada d'emocions.
Faig memòria de les pestanyes - boixacs, tamarius, l'insondable entre les cuixes, 
dels ulls clucs besant-me. De nit, la probabilitat que existeixis és una sòlida
escultura de bronze massís al costat oposat d'on dormo,
un déu. I prego que ressuscitis. Que et facis carn. 

Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca

12 comentaris:



  1. El professor.

    Al carrer la llum d'abril
    s'ha tornat una festa;
    a dins l'aula hi ha pocs alumnes.
    El curs s'ha deixatat.
    Miro els ulls d'Alba
    que escolta amb una tal docilitat
    que m'espanta
    ( uns ulls atents, oberts, ulls esponja)
    Anys i panys fa que ensenyes
    convençut que el que dius
    i el que fas és el mateix;
    estranyat que algú t'escolti.
    Una inflexió de veu et fa comprendre
    que Pau interpreta Creont persuasivament.
    Avesat a viure entre parèntesi
    o en una nota a peu de plana,
    m'estranya la rara vivacitat de la veu de Pau.
    La ressonància dels mots en una aula buida
    metre a fora abril és una festa
    i passa un àngel pel pensament .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Andreu,

      Deixaré d'escriure poemes després de llegir el teu. Me faré àngel, volia dir. ;-)

      Un petó.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Vaig llegir-lo en silenci, i quan ho feia semblava que esdevenia carn.

      :-)

      Elimina
  3. M'agrada molt la música del saxo...
    :)

    ResponElimina
  4. Carai, que bonic!! He quedat bocabadada. :-O

    ResponElimina
  5. M'agrada aquest Clifton Gachagua tan trist ell.
    I no vas venir, eh? Tantes coses boniques com havia escrit per a tu.... mmmmm....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me les van enviar per correu. Ja te tinc a casa, i crec que no voldràs anar-te'n.

      Petons, salero.

      Elimina
  6. Hola, Montse. Sóc el Francesc. Està bé aquest poema de Clifton. Si vols saber qual és el poema amb anglès que a mi fa anys que m'agrada, t'ho diré encara que sembli molt cursi.
    ''Now sleeps the crimson petal'', però només cantat i interpretat per la protagonista de ''Vanity Fair''. Altres versions són massa clasiques i no m'arriben tant. Naturalment a youtube ho trobaràs... ah! i t'escric per dir-te què m'havia equivocat en donar-te el nom d'aquell usuari que m'agrada tant . El seu nom exacte és ''Jared Hendricks Inglés'', ell té un video de cuatre hores tot combinant el passat simple. Adeu i fins dimarts

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut Francesc,

      Mai de la vida un s'ha de sentir cursi pel fet d'agradar-li la poesia. Som fets de diferents matèries i per tant tenim gustos barrejars. Si arribem a trobar un punt comú és la joia suprema, però com tota joia sempre és fràgil i fugissera.

      Me miraré els enllaços que em proposes encara que hi perdi diòptries ;-)

      Ens veiem a l'aula.

      Salut!

      Elimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!