Passa al contingut principal
Olga (xocolata d'aniversari)
|
ELLA |
L'any passat, tornant de veure-la, conduïnt entre corbes perilloses (no pas les meues) i verds post-primaverals, pensava en el goig de la conversa i els llibres. Havia anat molt lluny de casa a dinar amb ella, i mentre anava espigolant el record entre les meues cabòries, recordava els comentaris (amb dits i mans) que em dedicava. Un cop a casa, sense sabates per salvar un bassal enorme entre el cotxe i la porta d'entrada, dins de la bossa amb els llibres un objecte blanc es va fer l'oblidadís al fons. Jo me'l miro, l'agafo i em poso a riure. ELLA m'havia regalat xocolata negra. Aquell dia jo feia anys. "Si m'ho haguessis dit t'hagués fet fer un pastís!", em vas dir com si em renyessis. La vaig abraçar tendrament, amorosament, emocionada. Ara també ho faria. Felicitats, Olga. Felicitats, estimada padrina literària.
Quin record més maco el del dia del teu aniversari que ara és el seu!
ResponEliminaQuina meravella de record… Com ens omplen aquests moments, a voltes tan efímers, però que romanen en la memòria com els que realment ens fan sentir vius i feliços!
ResponEliminaUn bon record per a l'Olga el dia del seu aniversari.
Aniré a menjar una presa de xocolata. A la salut de l'Olga!
ResponElimina(o dues)
Bons records que han anat, d'un aniversari a l'altre, units pels fils de l'amistat.
ResponEliminaCompartir records, què maco!
Aferradetes!
Un record esplèndid, mullat amb xocolata ;)
ResponEliminaEmociona llegir-te.
ResponEliminaPer molts anys poguem compartir amb ella aquests moments de companyia i estima.
Molt tendre el teu homenatge Montse...
ResponEliminaPetonets a les dues.
Bonic record, entranyable!
ResponElimina