A recer de les parets. O per contra això mateix.
CAMBRA DE LA TARDOR de Gabriel Ferrater
La persiana, no del tot tancada, comun esglai que es reté de caure a terra,no ens separa de l'aire. Mira, s'obrentrenta-set horitzons rectes i prims,però el cor els oblida. Sense enyorse'ns va morint la llum, que era colorde mel, i ara és color d'olor de poma.Que lent el món, que lent el món, que lentala pena per les hores que se'n vande pressa. Digues, te'n recordaràs
d'aquesta cambra?
-
-
- "Me l'estimo molt.
Aquelles veus d'obrers - Què son?"
-
-
-
-
-
- Paletes:
manca una casa a la mançana.
-
-
-
-
- "Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany".
-
-
-
-
- Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertesquan vénen a colgar-nos. Adormides,les fulles dels meus besos van colgantels recers del teu cos, i mentre oblidesles fulles altes de l'estiu, els diesoberts i sense besos, ben al fonsel cos recorda: encaratens la pell mig del sol, mig de la lluna.
Que agradables les cambres de tardor, amb la llum clor de mel...Malgrat aquestes hores que passen de pressa, sempre es recorda...
ResponEliminaBon vespre.
Llum de color de mel. Preciosa sinestèsia.
EliminaLes hores passen de pressa. Per això la poesia les qualla en ambre.
Que bonic aquest poema. El va llegir en veu alta, el col·lectiu d'Artistes de Sants, delq ue en forma part la Glòria, en una trobada poètica..
ResponEliminaHo recordo, Xavier, a veure si aviat et tornem a tenir entre el públic, que et trobem a faltar. La propera vegada ens has de llegir un els teus haikus.
EliminaEt llegirem, Xavier, a la Primaveral. Serà com si hi fossis. I ens gravarem.
EliminaT'abraço fortament des de Verdú.
Un dels poemes més emblemàtics de Ferrater. Sempre ve de gust llegir-lo.
ResponEliminaEl seu "Teoria dels cossos" és esplèndidament eròtic i exultant. No hi té cap poema dolent.
Elimina:-)