Caçar dinosaures per encàrrec

- Avui, nom propi (nom aliè sona dur, displicent, demagògic), volia dir-te que he manllevat l'energia amb aquell sonet de les roses, tan adient a tu, pel coratge, i el coll, i el cabell. He deixat que els cavalls ferotges no entressin a la classe, no s'ho mereixien, i en canvi ens hem apropat a altres noms propis que deien matemàtiques de la carn i tòpics com pomada, no pas el plat, no pas tu com a plat (si sabessis com m'agrada com t'escau la teva ombra en les cuines...) En una llambregada a la brúixola que dic del meu coll he fet un jaç amb papers: una perífrasi invisible on encabir-te i fer-hi temps. Hem passat de l'indicatiu a l'infinitiu, que no passi el temps, que tot sigui com un llacet damunt d'un paper, un inici, o bé un precipici. Després he caçat dinosaures per encàrrec. Quan semblava que ja eres a prop, he vigilat la meua llengua per a que no t'anomenés, ni en les vocals ni en l'ham que suposa dir-te. Ara, en la fosca de la faringe que només respira pels ulls, i en la claror dels dits que saben explicar-se, torno a dubtar, nom propi, d'haver encertat el to per escriure't. O d'haver entonat l'encert per a l'escriptura. Que, com bé saps, per a nosaltres és el mateix concepte. 

- Eh...deies algo? Perdona, sembla que a fora plou.