Una carta per encàrrec
Et guanyo en les distàncies curtes: els bleixos, els dits creuats, els meus ulls quan te miro. Amb aquesta traducció pots interpretar allò que ja pressenties. Bon dilluns ;-)
UN DÉU DE BRONZE, O UNA CARTA PER ENCÀRREC, de Clifton Gachagua
M'agrada comparar el teu silenci a les cartes d'amor que no penses escriure'm,
a un solo de dos saxos de dos temps diferents a l'escenari, l'ensenyar la tècnica
del bes a ulls clucs. M'agrada pensar-te com un déu
a qui ja no prego, com un déu a qui desitjo. M'agrada com obres els dos palmells tancats,
semblants al vas a qui les meves cendres anomenen casa. La música de les teves pestanyes;
el camí silent del teu cos desgastant-se en el meu.
En general, m'agrada recordar-te de nit en què una pantalla fosca de pols brillant posa llum
des de les teues mines cap al límit de la meua pell, allà on et fas làmpada d'emocions.
Faig memòria de les pestanyes - boixacs, tamarius, l'insondable entre les cuixes,
dels ulls clucs besant-me. De nit, la probabilitat que existeixis és una sòlida
escultura de bronze massís al costat oposat d'on dormo,
un déu. I prego que ressuscitis. Que et facis carn.
Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca
ResponEliminaEl professor.
Al carrer la llum d'abril
s'ha tornat una festa;
a dins l'aula hi ha pocs alumnes.
El curs s'ha deixatat.
Miro els ulls d'Alba
que escolta amb una tal docilitat
que m'espanta
( uns ulls atents, oberts, ulls esponja)
Anys i panys fa que ensenyes
convençut que el que dius
i el que fas és el mateix;
estranyat que algú t'escolti.
Una inflexió de veu et fa comprendre
que Pau interpreta Creont persuasivament.
Avesat a viure entre parèntesi
o en una nota a peu de plana,
m'estranya la rara vivacitat de la veu de Pau.
La ressonància dels mots en una aula buida
metre a fora abril és una festa
i passa un àngel pel pensament .
Andreu,
EliminaDeixaré d'escriure poemes després de llegir el teu. Me faré àngel, volia dir. ;-)
Un petó.
una meravella
ResponEliminaVaig llegir-lo en silenci, i quan ho feia semblava que esdevenia carn.
Elimina:-)
M'agrada molt la música del saxo...
ResponElimina:)
Ei...i a mi :-)
EliminaCarai, que bonic!! He quedat bocabadada. :-O
ResponElimina:-)
EliminaMercès....
M'agrada aquest Clifton Gachagua tan trist ell.
ResponEliminaI no vas venir, eh? Tantes coses boniques com havia escrit per a tu.... mmmmm....
Me les van enviar per correu. Ja te tinc a casa, i crec que no voldràs anar-te'n.
EliminaPetons, salero.
Hola, Montse. Sóc el Francesc. Està bé aquest poema de Clifton. Si vols saber qual és el poema amb anglès que a mi fa anys que m'agrada, t'ho diré encara que sembli molt cursi.
ResponElimina''Now sleeps the crimson petal'', però només cantat i interpretat per la protagonista de ''Vanity Fair''. Altres versions són massa clasiques i no m'arriben tant. Naturalment a youtube ho trobaràs... ah! i t'escric per dir-te què m'havia equivocat en donar-te el nom d'aquell usuari que m'agrada tant . El seu nom exacte és ''Jared Hendricks Inglés'', ell té un video de cuatre hores tot combinant el passat simple. Adeu i fins dimarts
Benvolgut Francesc,
EliminaMai de la vida un s'ha de sentir cursi pel fet d'agradar-li la poesia. Som fets de diferents matèries i per tant tenim gustos barrejars. Si arribem a trobar un punt comú és la joia suprema, però com tota joia sempre és fràgil i fugissera.
Me miraré els enllaços que em proposes encara que hi perdi diòptries ;-)
Ens veiem a l'aula.
Salut!