Ves al contingut principal

De l'aigua



De l'aigua. Perquè em fas viva des de la gespa, i des de l'aigua, com si el verd fos alga, i dits llargs on tu crides fluixet "arxipèlag!", a cada fonema un tros de pell a l'aire, fins que la g n'és l'infinit del blanc. De l'ai, i de l'ufff, i del uix, i del riu estremit en els dits al clatell que neix en el mar, i a l'inrevés. Seu amb mi ran de cresta, guaita com l'ona mor en els peus que no vols veure fotografiats, i espolsa la sorra del rellotge que dius són els meus malucs. A cadascun hi ha un temps per trobar-se, com un trobador necessita un senhal per fer del desig el drutz. Navega'm, nega'm de llum...En els còdols rodons, sota les marors que ens conformen, un torrent en cada gota, de dalt a baix: "l'orella i el coll i el cap i el clatell", i em portes a tu. Des de l'aigua, perquè, amor, en tota aigua hi ha dos diftongs, que som tu i jo. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX