Passa al contingut principal
Etiquetes

Mossegar el blanc

Foto de la cantireta
 Pescar la melodia que dius s'amaga entre algues. Humitejar la piscina on em nedes des del desig horitzontal de l'herba. Habitar el verd de l'esperança sota els arcs de les celles que s'arquegen. I fer del micròfon la veu del cor. Diga'm que véns, que als rostolls hi neixen heures, que la nit és una síndria, i tu només vols mossegar el blanc...

 PD. Arcs del Pati de la Universitat de Cervera, diumenge a la nit.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. Josep21 de juliol del 2015, a les 9:55

    Caram amb els fogots d'estiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta22 de juliol del 2015, a les 2:15

      Josep, és de cada estiu, que esvaloto el galliner.

      Un petó ben fresquet... :-)

      Elimina
  2. August G. i Orri21 de juliol del 2015, a les 10:50

    Quin bé de déu de paraules… Desig, sí, però expressat des de la bellesa. D'això se'n diu art.
    La foto, molt maca!

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta22 de juliol del 2015, a les 2:18

      Ains, vós que m'heu vist recitar...i ara no penseu en cap altra poeta... Gràcies, gràcies... m'afalagueu.

      I mercès per la gentilesa de dir que la foto és maca.

      Rep una abraçada!

      Elimina
  3. Laura T. Marcel21 de juliol del 2015, a les 12:52

    Carai, quina calor!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta22 de juliol del 2015, a les 2:19

      És a propòsit. Per alleugerir de roba les visites al bloc.

      :-DD

      Elimina
  4. xavier pujol21 de juliol del 2015, a les 14:15

    A l'estiu cal aprofitar la seva fruita i la síndria és una de les que entra millor.
    Té el color apassionat.
    I regalima.

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta22 de juliol del 2015, a les 2:20

      Sí, tens raó, la síndria m'escau com a pseudònim literari d'estiu. Sóc apassionada. I regalimo erotisme en el bloc.

      Ja ho he dit. Però em temo que ja ho sabíeu ;-))

      Elimina
  5. Helena Bonals21 de juliol del 2015, a les 15:21

    Mossegar el blanc de la síndria, ja costa!
    M'agrada molt "fer del micròfon la veu del cor", una bona metonímia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta22 de juliol del 2015, a les 2:21

      Helena, van per un altre camí, les imatges del blanc ;-))

      Elimina
  6. TORO SALVAJE21 de juliol del 2015, a les 17:32

    A la foto hi ha un bisbe del segle XV.

    No dic més...

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta22 de juliol del 2015, a les 2:22

      ostras!! L'església al meu bloc?? On?? Ara ve quan me'l tanquen.

      :-DDD

      Elimina
  7. Josep21 de juliol del 2015, a les 17:50

    “Quinze són quinze, quinze quinze quinze.
    ...... perquè es resistia a deixar el món dels somnis.
    Quinze són quinze, quinze quinze són”

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta22 de juliol del 2015, a les 2:23

      Aquest número farà una entrada eròtica al meu bloc. Pels punts d'unió entre ells.

      ;-))

      Elimina
  8. M. Roser21 de juliol del 2015, a les 19:04

    Una foto preciosa , plena de misteri...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta22 de juliol del 2015, a les 2:24

      En tot el que escric hi ha un deix de misteri, de pistes, de peus i mans que escriuen i toquen...

      Petons.

      Elimina
  9. Garbí2421 de juliol del 2015, a les 20:38

    m'encanta fer piscines....amunt i avall

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta22 de juliol del 2015, a les 2:25

      Potser és casualitat que les inicials de l'alter ego de la cantireta duen molta aigua. Llavors, inèrcia...

      ;-)

      Elimina
  10. sa lluna22 de juliol del 2015, a les 12:58

    Una magnífica foto, felicitats!

    :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars