Enyor
Tot enyor té un punt picant. Com el dígraf inseparable, el de la llengua i el paladar.
Parla'm amb la mà, damunt del clatell, imperativament caníbal.
Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
a la que pugui faré cas del consell
ResponEliminaQue t'agafin confessat...
Elimina:-D
Cal seguir practicant la llengua. Per no oblidar cap matís.
ResponEliminaCol·lutori inclòs? Fil dental també?
Elimina:-DD
Breu i potent, enginyós i picant, un escrit decididament ... caníbal!
ResponEliminaBona tarda Cantireta.
Deixarem els ossos que no poguem rostar. Dels altres en farem pintes, i agulles per als cabells...
Elimina:_)*
La paraula “Enyor” per a mi és de les més precioses que hi ha. En aquest cas “el caníbal” trenca l’encant.
ResponEliminaUn també troba a faltar una menja particular...
Elimina:-)
M'encanta la imatge de la mà que parla damunt del clatell… Molt bo, Montse!
ResponEliminaTu i jo sabem que les mans duen el significat a la llum, més que el so de la llengua.
Elimina:-)
Lengua, Llengueta
ResponEliminade la Cantireta.
Smuahssshhhhhhhhhhhhhshhhhhhhhh
S'ha colat una anaconda al blog?
Elimina:-DD
Llengüeta.... grrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr
ResponEliminaAis no, que és lo Mick Jagger, que va al dentista...
Elimina:-DD
ple de foc el poema
ResponEliminaUn vas de gaspatxo igual el refreda. Pro espera, que també és vermell i es fa anar la llengua per a beure-se'l...
Elimina:-DD
Visca les llengües vives!
ResponEliminaSí. Les que viuen m'agraden molt. Ja els ho diré.
Elimina:-)***
De seguida m'hi poso
ResponEliminaVols que et digui si ho fas prou bé o ja, tu...eh?
Elimina:-DD