Àtona
llegeix-me... |
Hauria d'escriure un article. No pas un d'indefinit, ni un de personal (sí, ara em dius que te'ls saps tots, perquè cap t'escau prou) ni demostratiu (el blanc que neg(r)a la nit) ni numerals ni numerals...ah, perdona, em descompto si parlo de nosaltres. Interrogar-te sobre el qui, sobre el què: damunt del què, el qui. Possessiva, més aviat, i cardinal, i lila, i efímera. Deixa'm ser la vocal de les admiracions, i gronxar-me en l'última consonant. Deixa'm ser el teu pronom.
Sóc més feble que pronom.
ResponEliminaI a sobre no me'ls sé.
Sé que ets amic. Mira, no hi ha pronoms.
Elimina:-)
Pronom possessiu.
ResponEliminaPetons.
L'amor. No caldria, però ens fa creure que cal preservar-lo...
EliminaPetons.
Oooh! M'encanta. Potser totes les gramàtiques les hauries de reescriure. Aquesta de pronoms està veritablement reeixida.
ResponEliminaM'agradaria...a alguns dels meus lectors els agraden molt aquestos jocs.
EliminaGràcies, xata. :-)***
Molt intensa per ser "àtona"...
ResponEliminaDe llevar-se amb son i poca roba, em sento àtona.
Elimina:-)