El bany

EL BANY, 

                  Joan Vinyoli

A l'aigua ens abracem: té el pubis 

escarolat, la gropa sumptuosa, 

que en jo tocar-la es fa més plena encara. 

M'hi encavalco. 

                          Fuig. 

                                   Entrecuixem. L'agafo 

pels flancs, amb besos l'asfixio. 

                                                  Fuig 

un altre cop, però ja llangorosa, 

flonja i ardent. 

                        Així que surt del bany, 

regalimosa, les agulles d'aigua 

li queden pel cos evaporant-se 

són crits d'amor. 

                          Aleshores parlem 

amb ajut de metàfores. Com dir si no 

l'excés d'aire calent que abrusa el pit, 

el segament de cames i genolls, 

el cor que se'm desboca quan la miro 

dreta o jaient. 

                      T'adoro 

fins l'esquelet.