El darrer consol
Aquest home que escriu a sota és un prodigi. Perquè sap fer de tot, perquè s'esforça molt, perquè va ser un puntal per a les meues traduccions de l'anglès... Una gran abraçada, amic meu!
JA NO PUC FER PLANS...
JA NO PUC FER PLANS...
Ja no puc fer plans a llarg termini.
El pas del temps, implacable, voraç,
marca els límits precisos dels dies,
dels anhels i les pors.
La tendresa subtil i silenciosa
s'instal·la als plecs de la memòria.
Darrere del mirall que hi deu haver,
potser nostàlgiques imatges que retornen
com un reflex dels somnis que van ser,
potser un horitzó llunyà,
l'instant inabastable?
La poesia és el darrer consol.
El pas del temps, implacable, voraç,
marca els límits precisos dels dies,
dels anhels i les pors.
La tendresa subtil i silenciosa
s'instal·la als plecs de la memòria.
Darrere del mirall que hi deu haver,
potser nostàlgiques imatges que retornen
com un reflex dels somnis que van ser,
potser un horitzó llunyà,
l'instant inabastable?
La poesia és el darrer consol.
"Caballo viejo...
ResponEliminale dan sabana porque está cansao
pero no se dan cuenta que un corazón amarrao
cuando le sueltan las riendas
es caballo desbocao"
(Simón Díaz)
Si no podem fer plans, ja és tot un consol que podem fer poemes...Petonets.
ResponEliminaQuè ho fa, que aquest poema em recorda una roda poètica d'aquest més de Juny? És la vida que passa i ens fa fer les mateixes reflexions? Una es fa gran.
ResponElimina