Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
La meva germana havia tingut una gossa molt semblant a la de la fotografia.
ResponEliminaEs deia Nit i era un tros de pa. Si el gos que festeja l'Ànima, finalment l'acompanya al cel dels gossos, hi trobaran companyia.
Jo penso que si, que vol acompanyar-la al cel. En Xavier ho explica molt millor.
ResponEliminaUna abraçada.
Digueu-me mal pensat...però jo veig el gos tirant la canya.
ResponEliminaJo he pensat el mateix que en Joan. De fet, és la única possibilitat, no?
ResponEliminaUna gosseta preciosa...M'ha agradat molt aquest text, és pura poesia!!!
ResponEliminaPetonets.
UDOLA PER LES ANIMES O PEL SEU ENAMORAT?...
ResponEliminaELS PARADISOS TERRENALS,TAMBE SON DE BON APROFITAR...
i la teva quan la veurem? que no li agrada que li facin fotos?
ResponEliminaal cel o al zel???
ResponElimina;-)