Pel que ens uneix

Comença la setmana amb un aniversari. "Per molts anys, i mesos, i dies...un petó ben fort!" I a vosaltres també, per passar i deixar cèrcols d'amistat a ca la cantireta... gràcies! :-)*

PS. He contestat a tothom en un post de l'abril, un poema fresquet, fresquet, ACÍ!

FOR WHAT BINDS US, de Jane Hirshfield

Hi ha noms pel que ens uneix:

forces grans, forces petites.

Mira al teu voltant, hi són:

la pell que es crea com en una tassa mig buida,

les ungles es marceixen per allà on creixen,

les juntes encaixen pel seu propi pes.

Com les coses romanen tan unides

allà on les han deixades -

i la gravetat, diuen els científics, és dèbil.

I t'has fixat com la carn reneix

a través d'una ferida, amb gran vehemència,

més forta

que la superfície abans no provada.

Els cavalls tenen un terme per a això,

quan torna més fosca i millorada: carn preuada,

com tota carn,

se n'orgulleix de les seues ferides, les duu

com els honors després d'una guerra,

petits èxits clavats al pit -

i quan dues persones s'han estimat,

fixa-t'hi, és com una

ferida entre els seus cossos,

més forta, fosca i superba;

com el cordill negre fa d'ells un únic teixit

que cap cosa pot esquinçar o apedaçar.

Traducció de l'anglès de la Montserrat Aloy i Roca