Botons per al divendres
La lletra:
Se'm va ocórrer traduir-la a l'anglès...ara fa 4 anys, per obrir traus en feltres eixuts. Des de llavors, que la llana fa trames en aquest fang també anomenat cantireta... :-)
Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
L'estic coneixent. Una cançó molt bona, i un video que és a l'alçada.
ResponEliminaSegurament que moltes noies voldrien cosir-se (metafòricament) en Marc Cartes al seu costat.
Cantireta: el millor fang del món.
ResponEliminaPetons.
Bonica la cançó i bonic el vídeo... I el Marc Cartes! Feia temps que no escoltava la Beth. m'agrada aquesta veu que té com trencada,
ResponEliminaPotser alguns botons han sortit de la capsa del Xavier.
Petonets al dos.
Ai, quina cançó més bufona i romàntica! Clar que amb el Marc qualsevol s'inspira...
ResponEliminaMaca la cançó! M'ha agradat la imatge del Marc Cartes a la manera de Gulliver al país de Lilliput…
ResponEliminaEspero que les trames de llana et siguin plaents!