Es pot domesticar un Toro Salvatge?

Hernández-Pijoan

Hi ha dies en què et sembla que t'hagin llegit el cervell: com es fa per a que el verb TO BE dugui assistents, que els mites i les llegendes ens duguin a la literatura universal i acabem parlant de "La Plaça del Diamant", que mirar-te als ulls em despulli fins als ventricles i el cor bategui a l'inrevés. Que les finestres s'acostin a la mort absurda, que els fills se t'acurruquin ben aprop i que el teu i el seu ritme es posin d'acord i guanyi el primer a roncar. I, com a cirereta sota el pastís, llegeixes que el Toro (sí, aquell que és al teu cervell quan  el verb TO BE duu assistents, que aconsegueix posar al mateix sac la Rodoreda, lo Superman i el Pont del Diable i ho amaneix amb bitxo i somriures irònics, que et fa sospirar cap endins i posar els ulls quadrats i et treu la miopia), aquell... te diu que tanca el bloc, que no passa res, que ja en té prou. Busques entre els teus records, saps què t'ha inspirat, quins poemes (ridículs) li vas escriure en castellà (aiai), te fas creus (volia dir tatxado) en els posts en què ell va moure't a continuar escrivint, comptes amb els dits dels peus els petons que t'ha enviat...i acabes dient: "Saps, estimat? Res m'ha fet tan bé com llegir-te al bloc. Si veus a Terremoto Crazy, fes-li un petó de tornillo de part de la cantireta, ell ja sap perquè. Gràcies..."