reverdir

Foto de la Consol treta d'ACÍ

Me neixen les rels des que et retorna el temps de les ametlles: aquest cor blanc que esmicolat es fa present en les galetes, i en les postres que gormand empegues a les puntes dels dits mentre et miro extasiada i penso en destorbar-te de la tenacitat en deixar lluent el recipient del meu desig, potser sóc jo i ara m'he despistat perquè en els meus pits hi ha la resposta a les rels i en els dits que com rels volen fer-se icones en aquest paratge literari en què fa temps et i ens vam plantar. Cur(i)osament em tornes els ulls extraviats, i la miopia, i la bellesa del teu cos i del cor que el mou, m'espolses la terra on caic per voluntat impròpia d'una poetessa que t'ha escrit en moltes superfícies, em redreces i em poses contrallum per al bes que m'ha de florir en un o molts o tots els versos d'amor. Celebrem que és primavera en tots els plecs d'aquesta mà que és conca i aparentment eixuta...només en l'epidermis. Reverdeixo en els teus ulls...