Córrec
Som el reflex de l'altre.
Dins de l'aigua, hi ha un angle
tancat que mostra l'afecte.
Hi regalima.
Et sé meu. Com mirall invers,
en què la paret calla,
i en sap,
aquest vers constant.
Engonal fidel,
sadolles cesures esplèndides.
Somriu. Córrec avall.
A.
Em quedo amb el primer vers. L'has fet tu, el poema?
ResponEliminaSí.
Elimina:-)
Som miralls pels altres, és veritat
ResponEliminasensual i tendre alhora el reflex
ResponEliminaUn poema que fa de bon llegir.
ResponElimina