Re(l) mu-si-cal a Lleida

Tinc una rel musical ben fonda. Des de petita els pares es van adonar que sabia cantar bé i no desafinava. Era feliç entonant tot el que sortia a la televisió i ràdio. Llavors, em van matricular a l'escola de música de Tàrrega, on hi vaig cursar fins a 4rt de piano i 5è de solfeig. Representaria que tinc un grau elemental de música, amb el suficient coneixement per no confondre una fusa amb una clau de sol. Quan tenia 14 anys vaig passar de la Coral Infantil al Grup de Flautes (dolces). Després vaig formar part de l'Orfeó. Aquest any participo en l'aniversari dels 100 de la fundació de l'Orfeó Nova Tàrrega, que es farà al desembre. Cantar em fa feliç, m'harmonitza amb el món, em posa pau i allunya alguns maldecaps que no puc solucionar mentre estic "barallant-me" amb els semitons.

És per això que aquesta gent, la Banda Municipal de Música de Lleida que surt fotografiada a sota,  té tant de mèrit. Celebren els 100 anys de vida, toquen meravellosament bé (els he sentit vàries vegades, a la capital, i sempre m'agraden) i transmeten un "bon rotllo" al públic difícil d'obviar. Avui han fet una audició per escolars a l'Auditori, un lloc fantàstic on l'arquitectura NO es baralla amb l'acústica ni amb els preus dels concerts. M'hagués agradat ser-hi, segur que tots s'ho han passat d'allò més bé. I us preguntareu el perquè de tant "sabó".  Doncs... els esmento i els lloo no només perquè hi ha una cara coneguda entre els músics ("Hola....!" ;-) ) sinó perquè els de Lleida som tossuts, valents i fem pinya, malgrat al pronòstic del temps només sàpiguin parlar de la boira. A sota hi fem meravelles. Gràcies, macos!

PD. Si cliqueu damunt de la foto els veureu a tots una mica més somrients. :-)