Onomatopeies sotabosc
 |
| www.alforjastark.com |
He fet collarets de paraules que m'agraden. No goso posar-me'ls per si les empro malament. Per si no m'escauen prou. Algunes dius que són eficaces per anomenar l'orografia, però no llueixen prou a l'escot. Altres necessiten orelles on penjar-les, les onomatopeies vesteixen les admiracions. Deixar la paraula en l'aire mentre totes les vocals no es pronuncien sobre la bellesa. Perdona...una meravella se diu OBAGA.
Una paraula quieta. Una aigua pura, un gorg.
ResponEliminaT'agafo l'obaga, pel meu collaret, i el gorg del Xavier, i les paitides dels gorgs i el dia serè i el mirall del reflex. No sé si m'escauen, però la bellesa que porten dins, no la poden perdre.
ResponEliminaJo, de petita, feia collarets amb les agulles del pi...I com presumíem, encara que no lluíssim escot...
ResponEliminaPetonets.
doncs jo em quedo a l'obaga de l'escot.....
ResponEliminaLluu les paraules al escot, a les orelles, on vulguis, segur que et queden meravellosament, son tan boniques!
ResponEliminaTu fas miracles amb les paraules.
ResponEliminaPetons.