Rega-la
No és un capvespre.
Talment un brunzit
on el món comença
(verd ploma)
fins a l'incendi
al jardí lluent.
"Nua i espígol."
Pssst.... també sé cantar això...igual que la Peggy Lee ;-)
Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
A veure si el canvi climàtic l'estàs provocant tu.
ResponElimina:)) no sabia que fos tan valenta, jo...
EliminaDeuria ser una nit molt intensa.
ResponEliminaamb lluentors de via làctia.
Talment un espetec
d' una guerra antiga :
llumenetes i esclats
ara ja només per joc.
Nostàlgia del ball.
Anàvem mudats.
EliminaMesuràvem les faldilles
i el confetti
per aconseguir els permisos
dels "Oh!" i els "Ai!"
ran de porta,
com les orenetes.
:-)*
hem de tenir i sentir el jardí lluent
ResponEliminaSe'n torna per l'afecte. Acaronar les fulles, cantar...
EliminaEn aquest moment, qualsevol pot estimar la cançó i la poesia, encara que no l'entenguem.
ResponEliminaUna abraçada.
Tancar els ulls. Apareix la cantant sense micro. I es fa la veu arreu..
Elimina:-)
Mmmm. Bon sabor. I el silenci d'aquest brunzit que queda al jardí.
ResponEliminaSalut.
El brunzit, la remor del que diríem. Prò no cal...
EliminaOrxata fresca, també! ;-)