Heura
Si l'heura
fos el verb
haver,
t'hauria
abraçat
abans.
Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
Com dius a les etiquetes de comentaris, molta Bellesa en aquest poema.
ResponEliminaSe'm va cargolar al cor tota sola.
Elimina:-)
Encara hi ets a temps d'haver l'abraçada.
ResponEliminaTambé puc esperar a les rebaixes, allò del "2x1"
Elimina;-))
L'heura i l'arbre.
ResponEliminaEnamorats.
:)
Ser heura: ser tors cargolant-se amb fulles. Fer un horitzó de la verticalitat.
Elimina:-)
Una abraçada sempre fa de bon esperar...
ResponElimina:)
De dos braços que coneixes.
Elimina:-)
T'aferres i aferres com l'heura ;)
ResponEliminaTrascendir la verticalitat, des dels peus fins als ulls.
Elimina:-)
Breu i preciós!
ResponEliminaL'origen també n'és.
Elimina;-)
Que bonic, això que mai m'han caigut bé les heures.
ResponElimina;-)*
Elimina