Passa al contingut principal

Rondar el groc





                                                                             (...)
 I no canvien mai
sorra en aigua els poetes, baldament
s'ho proposés algun. Canvia alguna cosa,
però, si els mots, alliberats
de llur sentit primer, potenciant-lo, evoquen,
a poc a poc, desfent-se en espirals,
com d'una pipa el fum o el baf d'un plat de sopa
calenta.

JOAN VINYOLI,
"Passeig d'aniversari"

PS. Molt bon cap de setmana, Ramon. Un petó! :-)

Comentaris

  1. En la poesia de Vinyoli, hi ha una dimensió profundament humana.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Estius de ben jove a la Franja de Ponent...
    Quins temps...
    No queda res...

    Petons.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars