Contra el most
 |
| (des)fets des d'ací :-) |
Si véns, pouarem
llum ran de terra.
S'espigarà la farina.
Posarem la pell
en bosses d'espígol,
i en desfarem
els llaços i els braços.
Ens rebelarem
contra el most
i la civada
farà festa a la gola
en anomenar-nos,
i tindrem
l'escuma del dies
als dits.
Un llaç per lligar les bossetes d'espígol i posar-les a l'armari perquè els llençols n'agafin l'olor...
ResponEliminaPetonets.
OH! M'heu deixat perfumada la comissura de l'estrofa durant dies, estimada :-)
EliminaPetonets!
Ón m'haig d'apuntar?
ResponElimina:P
Deixeu un sospir ben visible a la banda dreta del bloc. El recullo i us poso en un vas llarg, amb espuma i dos dits de somriures.
EliminaPetons, Xavi!
Llaços que enllacen i no lliguen. I l'escuma dels dies, mal·leable, als dits.
ResponEliminaTot el que la carn conforma, l'esperit ho troba adient.
Elimina... tindrem l'escuma del dies als dits. I un fil de llum a la mirada.
ResponEliminaViure. I llegir Ferrater en tot el que s'hi troba.
Elimina:-)*
Tota!
ResponEliminaLes vocals apunten maneres. Es baden els versos ran de rostoll.
EliminaUn petó: MUACS!! :-))
Mentre el most vermell s'escolarà gola avall
ResponEliminanosaltres ho celebrarem amb gran terravastall