Caps a Calders?

Van convidar-lo a pensar. Els dits van recórrer tants cops l'alfabet de les seves pigues que demanà que li repetissin el prec. Hi tornaren. Va convidar-lo a pensar en ella.
                 
 %%%%%

Van convidar-lo a pensar. D'un esternut ben encertat el pensament caigué fulminat a terra. Un sospir entrenat com a ATS el va socórrer i el tornà a la vida. Vestit amb un llençol blanc, va començar a parlar en llatí amb un marcat accent segarrenc. 

¿?¿?¿?¿
Van pensar a convidar-lo. Declinà amablement la invitació. Preferia ser fidel al seu amic Calders, que sempre deia: "Van convidar-lo a pensar. Declinà amablement la invitació. Ja pensaria a casa." Casum lo Calders, sempre li prenia el primer lloc a taula. Sospitava que al llit també. 

ÇÇÇÇÇÇÇ

Van convidar-lo a pensar. Mentre es decidia, ella menjava cireres i deixava els pinyols damunt del pensament, que coincidia a la perfecció amb el solc perfumat entre els seus pits. No se'n sortia, ni volia sortir-ne, d'aquest convit. 



Esverat des d'AQUÍ :-))