S'ha produït un error en aquest gadget

dimecres, 15 de febrer de 2012

NICE TO MEET YOU


-Mmmm...escolta...
-Mmmmm...ara no...va...deixa'm fer...
-Perquè no anem a casa meva?
-Mmmmm...cau gaire lluny?
-El necessari...mmm....va, que desseguida continuarem...

I arriben al palau reial. A la porta de galzes d'or i marbres incrustats, el pare del xiquet, un senyor gripau, confós per la nit i una mica de nèctar alcohòlic, es cruspeix la xicota, delicada libèl·lula.

Participació gamberra en el 253è joc literari del http://jmtibau.blogspot.com/, Jesús M. Tibau.

12 comentaris:

  1. Es veu molt bona persona, aquest senyor gripau.

    ResponElimina
  2. Però no. Ja veig que no ho és gaire. Ostres!

    ResponElimina
  3. No parleu amb desconeguts, em deien a mi! :)

    ResponElimina
  4. Esperem que faci un pet, com el conte del Patufet.

    ResponElimina
  5. Gamberro és el gripau pare, no pas tu, que segur no et menjaries la futura jove... O sí, qui ho sap...


    d.


    PS: gràcies per la teva isita, pel teu afalac i el temps és degut a les vacances, que puc estar més pendent i creatiu. Potser a partir de demà..., que hi torno...

    ResponElimina
  6. això es donar prioritats a segons quina gana

    ResponElimina
  7. Després les que tenim mala fama som les sogres!

    ResponElimina
  8. Doncs sí, Cantireta
    els gripaus sempre s'acaben cruspint a les delicades libèlules. Llei de vida

    bon vent

    ResponElimina
  9. A TOTS: gràcies per estimar-me. Sou molt importants per a mi.

    ResponElimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!