Ves al contingut principal

NICE TO MEET YOU


-Mmmm...escolta...
-Mmmmm...ara no...va...deixa'm fer...
-Perquè no anem a casa meva?
-Mmmmm...cau gaire lluny?
-El necessari...mmm....va, que desseguida continuarem...

I arriben al palau reial. A la porta de galzes d'or i marbres incrustats, el pare del xiquet, un senyor gripau, confós per la nit i una mica de nèctar alcohòlic, es cruspeix la xicota, delicada libèl·lula.

Participació gamberra en el 253è joc literari del http://jmtibau.blogspot.com/, Jesús M. Tibau.

Comentaris

  1. Es veu molt bona persona, aquest senyor gripau.

    ResponElimina
  2. Però no. Ja veig que no ho és gaire. Ostres!

    ResponElimina
  3. No parleu amb desconeguts, em deien a mi! :)

    ResponElimina
  4. Esperem que faci un pet, com el conte del Patufet.

    ResponElimina
  5. Gamberro és el gripau pare, no pas tu, que segur no et menjaries la futura jove... O sí, qui ho sap...


    d.


    PS: gràcies per la teva isita, pel teu afalac i el temps és degut a les vacances, que puc estar més pendent i creatiu. Potser a partir de demà..., que hi torno...

    ResponElimina
  6. això es donar prioritats a segons quina gana

    ResponElimina
  7. Després les que tenim mala fama som les sogres!

    ResponElimina
  8. Doncs sí, Cantireta
    els gripaus sempre s'acaben cruspint a les delicades libèlules. Llei de vida

    bon vent

    ResponElimina
  9. A TOTS: gràcies per estimar-me. Sou molt importants per a mi.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX