400, SABEU?
Quan escric, entre la tenebra
i el dol de veure'm finida
al final del vers esquifit,
i quan visc, dolguda per la pausa
obligada de la pensa i l'alè,
allò que en queda és l'essència,
la base i el greix del que suposa
conéixer la Montse i llegir
algú que es fa passar per mi.
Ostres!!! necessites un advocat?
ResponEliminaO un Psiquiatre....?
O un parell de petons a cada galta per haver escrit aixó
MIQUELÀ: si tots són dins teu, vine ja a fer-me'ls!!
ResponElimina400 posts? Sí, oi? Enhorabona i per molts posts! La veritat és que darrerament estàs a un ritme impressionant, jo ja gairebé no et puc seguir en la totalitat!
ResponEliminaDe totes formes sempre és un plaer passar per aquí i trobar-se una delícia com la que has escrit!
L'essència, la base i el greix són molt nobles, tant quan escrius com quan vius.
ResponElimina