DIJOUS
Digues, jou dels dies,
com hom s'allibera
de feinejar sense treva,
de voler que Venus
amoroseixi amb vi,
mel i taronges i petons
la càrrega,
sempre feixuga,
del viure terrenal.
Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
El dijous en compra anous!! i el dissante tot s'ho gaste per que se va cap a Verdu a vore ""La cantireta "!!!!
ResponEliminaOlailà quina fresca fa!!! Non fa bo per treballaaar quina rasca i feia!!!Oliala la masovera, la masovera !!!Olaila la cantireta vindrà al dinar!!!
No cal alliberar-se'n, del jou dels dies, és el que a la llarga ens allibera.
ResponEliminaCantireta, la vida és dura i sempre és bo tenir algun al·licient per fer-la millor :)
ResponEliminaSalutacions des de Lleida
La veritat és que impressiona Júpiter tan més gran que la Terra... sembla que ens vigili amb el seu ull, que en realitat és un huracà.
ResponEliminafeinejar sense treva un miracle avui en dia, si és remunerat es clar
ResponEliminaM'agrada molt la teua interrogació retòrica en forma de poema.
ResponEliminaVenus ho amoroseix tot: deesa de la bellesa, nascuda de l'escuma del mar... la feixuga càrrega del viure terrenal, s'hi pot resistir?
ResponEliminaHi ha moltes maneres d'amorosir aquest jou, que pot ser feixuc: Venus és de les més agradables!
ResponElimina