NICE TO MEET YOU
-Mmmmm...ara no...va...deixa'm fer...
-Perquè no anem a casa meva?
-Mmmmm...cau gaire lluny?
-El necessari...mmm....va, que desseguida continuarem...
I arriben al palau reial. A la porta de galzes d'or i marbres incrustats, el pare del xiquet, un senyor gripau, confós per la nit i una mica de nèctar alcohòlic, es cruspeix la xicota, delicada libèl·lula.
Participació gamberra en el 253è joc literari del http://jmtibau.blogspot.com/, Jesús M. Tibau.
Es veu molt bona persona, aquest senyor gripau.
ResponEliminaPerò no. Ja veig que no ho és gaire. Ostres!
ResponEliminaNo parleu amb desconeguts, em deien a mi! :)
ResponEliminaEsperem que faci un pet, com el conte del Patufet.
ResponEliminaGamberro és el gripau pare, no pas tu, que segur no et menjaries la futura jove... O sí, qui ho sap...
ResponEliminad.
PS: gràcies per la teva isita, pel teu afalac i el temps és degut a les vacances, que puc estar més pendent i creatiu. Potser a partir de demà..., que hi torno...
visita, volia escriure...
ResponEliminad.
això es donar prioritats a segons quina gana
ResponEliminaI les perdius?
ResponEliminamoltes gràcies per participar!
ResponEliminaDesprés les que tenim mala fama som les sogres!
ResponEliminaDoncs sí, Cantireta
ResponEliminaels gripaus sempre s'acaben cruspint a les delicades libèlules. Llei de vida
bon vent
A TOTS: gràcies per estimar-me. Sou molt importants per a mi.
ResponElimina