Passa al contingut principal

COR VALENT

Jo en sé les cales
de cafè i mató
i els boscos de pa que m'amagues.
Ben nua, per por
de veure'm dins l'aigua,
les barques de la son
hi tiren les xarxes i pesquen,
i a la sorra cauen
les natges i els ulls
i els petons que estan de rebaixes.

Del meu llibre, "Gàbies de vidre i pols", pàgina 27. Per al meu marit, el Valent.



Comentaris

  1. Quin poema més bonic!
    Quin amor més bonic!
    Felicitats, Cantireta!!!

    ResponElimina
  2. Preciós!, cantireta. Bon regal.
    Al meu blog tinc una secció "Poetes amics" on publico un poema d'aquelles/aquells que me n'envien un. Puc esperar-ne un de teu?
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Ai! Cantireta , mira que en saps punyetera , afinal me faras enveja de veritat he? Aquets puntet de "Kriptonita" que hi poses, li dona a la teva poetica una volada que ja voldrien alguns ja , ja voldrien Je je ,!! Génia que ets una Génia!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars