Quan es va veure a casa, després d'haver estat trobada inconscient al passadís dels que menjaven toxines per arribar a la immortalitat, i en veure's reflectida al mirall (cabells sense pentinar, metxes invisibles, maquillatge caríssim esbarriat per les galtes i el front), sense fàmula que li hagués endreçat l'armari per colors, i en Ken declarat inútil per a la passarel·la, es va dir: "I demà què em poso?!!!", mentre agafava els cordons de les bambes i es penjava a la barra de l'armari dels vestits creats per en John Galliano.
Imatge manllevada del bloc de David Lázaro,
http://buscando-lo-invisible.blogspot.com/
Cantic dela Cantirs!! enviem lo teu correu al meu correu per apanyar lo dinar !!
ResponEliminaamb les mesures de la barbie qualsevol cosa queda bé...menys uns cordons al col, clar
ResponEliminaFa riure molt, aquesta tragèdia!
ResponEliminaTotalment tràgic. Quina bona història has tret d'una imatge mediocre.
ResponEliminaMoltes gràcies, cantireta.
Que fort! Aquestes Barbis s'ofeguen en un got d'aigua, pobretes.
ResponElimina