EN QUEDA

(CRISI)

No queda res a fer com si,
histèrics,
el nostre gest desesperat provoqués
misèria
en els altres, i llàstima.
Són els fets els que salven,
i les paraules, l'escorta dèbil
que els duu a la llum,
per a ser cremades en sacrifici.
Guardem esperança en pots
ben plens, sota el coixí,
per a que les llàgrimes trobin un lloc
per poder-se reunir de grans.

Del meu llibre, "Gàbies de vidre i pols", pàgina 95.