TÀPIES ESCRIT
primer hi ha d'haver un subjecte
en qui es trobi l'intel·lecte,
i un verb, que baixi l'acció al cos,
i llavors algú que rebi la gràcia
de l'ull cap a la mà que escriu.
I un cop aconseguit,
el nexe de llum entre la flexió
i la gravetat
farà que tot tingui significat,
farà superlatiu el +.
moltes gràcies per participar, fantàstic
ResponEliminaFas una crítica d'art molt literària, o un poema en prosa molt interpretador!
ResponEliminaEls ulls del subjecte sembla que plorin llàgrimes no gaire orgàniques, que la mà i el + s'enduen cap amunt.
Molt ben aconseguit, fas pensar.
ResponEliminaM'agrada moltíssim.
ResponEliminaUna gramàtica carregada d'humanitat.
ResponElimina