VERTICAL
moncat |
Podria esbrinar el motiu
que il·lumino
si em sabés més l'orgull.
L'ombra del meu estat
curiosament
també és recta, íntegra,
tot i horitzontal.
El feix de llum s'obre en la tenebra,
i en la intersecció del dubte
queda el lloc on, diuen, pertanyem.
Clàssics, boirosos, romàntics i duals,
resumim l'aquí ara mesurats.
Montserrat Aloy i Roca
D'una foto del moncat.
pobre fanal, aquí nu davant la mirada de la paraula i el desig del pensament.
ResponEliminaBonica fotografia, bonic poema!
ResponEliminaGracies per compartir-lo!
Quines poesies més maques tens. M'ha agradat molt, així com la foto d'en Moncat.
ResponEliminaSalutacions.