Ves al contingut principal

A L'AIRE

la frontera del dolor
No em llevis la pell.
Pot ser peça poc destra,
però no en sap més,
aquesta serp en el meu cos.

En cada solc m'hi escric
el nom del país, constant.
Però no pas com si
de cendra es tractés.



Torno amb el cor petit. Des de l'aeroport s'ensumava l'incendi. 


Comentaris

  1. benvinguda Montse. Ja et trobavem a faltar.

    ResponElimina
  2. Un poema colpidor...

    Se't troba a faltar, ja ho crec!

    ResponElimina
  3. Ben tornada Montse, ja ens explicaràs alguna cosa...
    n breu em poso al corrent de temes pendents.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Dels consells que t'hi he escrit només has de fer-ho quan et facen motius i sense estar impacient en fer-ho, sobretot sense impaciència, sempre hi haurà ocasions.
    I ja em diràs i preguntaràs...
    I l'incendi em dol granment ací al nostre país també es va cremar la superfície com tota l'illa d'Eivissa.

    És una catàstrofe

    Vicent

    ResponElimina
  5. Ben tornada, Montse!! Llàstima del que t'has trobat... M'agrada molt el poema.

    ResponElimina
  6. Un poema molt sentit, per tot el que estem passant.

    Un aferradeta.

    ResponElimina
  7. No m'havia adonat que havies tornat...
    Una cançó preciosa que potser ens calmarà la sensació de cremor,( mai millor dit) que fa tants dies que se'ns aferra a l`anima i que aquest poema expressa tan bé...
    Petons.

    ResponElimina
  8. Mira, a través de la poesia has concretat un sentiment difós que també tenia amb aquest maleït incendi.
    Breu i molt intens m'ha semblat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX