S'ha produït un error en aquest gadget

dijous, 5 de juliol de 2012

DISCURS IMPRECÍS



"Amb un moviment sobtat va doblegar el cap i els llavis s'ajuntaren als seus i ell llegí el significat dels seus moviments en els ulls que el miraven, francs. Era excessiu. Va tancar els ulls, sotmetent-s'hi, de cos i ànima, conscient de res més en el món que la pressió fosca que feien els seus llavis dolços a l'obrir-se. Els sentia en el cervell i en els llavis com conductors d'un discurs imprecís; i enmig hi sentia una pressió tímida i desconeguda, més fosca que l'atordiment del pecat, més dolça que la flaire o el so."

Estic vagarosa. Del llibre "Portrait of the Artist as a Young Man", de James Joyce. Grafton Books, 1977, pàgina 94, 2n paràgraf, fi del 2n capítol. Traducció de Montserrat Aloy i Roca.

5 comentaris:

  1. I la música ens porta. I ara que he llegit això(ohhh) he recordat un paràgraf del amic Proust, que també parlava de la música pel camí de Swann. Records de records.
    Salut.

    ResponElimina
  2. És bell, però requereix un entorn. No sé si m'explique

    ResponElimina
  3. NÚRIA, IGOR, SR. TINC, JOSEP:
    Agraïda que us hagi agradat.

    ResponElimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!