Ves al contingut principal

DIUMENGE(s)



Avui, diumenge, penso en els diumenges antics de la meva vida. Llevar-se més tard, esmorzar croissant de xocolata, prendre cafè llegint el diari, deixar la feina per fer (més tard), dinar tard i més suculent que els dies habituals, més cafè, pel·lícula a la tele...i esperar a l'hora d'anar al cinema. Cap a quarts de 9 del vespre ens envaïa la tristor del final del cap de setmana, perquè l'endemà ja seria dilluns. La vànova reclama el seu reialme en el nostre cos. Malauradament, tenim altres servents a qui retre servei... menys bells que aquesta imatge manllevada de la xarxa.



I DIUMENGE 29, NO DISSABTE, TINDRÀ LLOC LA TROBADA BLOCAIRE, CANVI A LA VISTA! LA TROBADA SERÀ EN DIUMENGE 29, PERQUÈ TOTS ELS QUE VULGUEU HI PUGUEU ASSISTIR. La Glòria i jo hem canviat la data per ser conseqüents amb les altres trobades (Març i Maig 2012) que es van fer en diumenge. 



No empaito ovelles. Estic desperta :) Deliciós llibre il·lustrat. Bon diumenge. Sou molt macos.

Comentaris

  1. És excel•lent la descripció que fas dels diumenges! Quin goig que era això de llevar-se tard, esmorzar un croissant de xocolata i prendre un cafè tot llegint el diari. Això de les trobades blogaires és el primer cop que es realitza? Fins aviat!

    ResponElimina
  2. Els diumenges del futur seràn molt tranquils, ja veuràs, bé... potser no ho podràs veure pero creu-me que seràn molt tranquils.
    Eternament tranquils.

    Petons.

    ResponElimina
  3. Lamentablement no hi podré anar per la llunyania a la trobada blocaire, i ara parlant dels diumenges et diré i em pensaràs carca, que recorde els diumenges amb l'antiga ràdio, l'antic transistor escoltant al València club de futbol i seguint la lliga, també els recorde més infant amb els programes per a joves que feien en la televisió i els programes esportius, quins dies aquells, fins ben arribada la vesprada no me n'adonava que estava a punt d'acabar, que tampoc no em feia gaire llàstima doncs m'agradava anar a l'escola.

    Quins dies aquells!

    Vicent

    ResponElimina
  4. VERBA: he deixat ratlles al teu bloc. A reveure!

    ResponElimina
  5. TORO: No caldrà aixecar-se aviat per anar al lavabo, doncs? :)

    ResponElimina
  6. VICENT: l'edat ens fa tirar enrere, oi? Però ara també hem de saber ser feliços. M'agraden, els diumenges, a pesar de la programació de la tele.
    Abraçada.

    ResponElimina
  7. Jpenso i vull pensar que aquests diumenges encara son possibles.......jo de fet avui he esmorzat a la terrassa amb un pa amb tomàquet pernil i una copa de cava.......genial.

    ResponElimina
  8. Jo crec que l'esmorzar del diumenge és dels petits plaers que encara ens podem permetre.
    Si no mira en Joan, que be s'ho "monta"!

    ResponElimina
  9. JOAN: me l'apunto. Aviat farem cava, a casa nostra. Véns?
    Salut!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX