Ves al contingut principal

PARADOXA

Visc dins teu. No saps la joia de torbar-te amb un somriure, i desfer els maleficis de la por. Érem savis en veure'ns de prop, excel·lents matemàtics del recompte de besos, algoritme de la pell cavada. Farina del nom, i el sol que té nom de dona. Deixo reposar el record a la lleixa verda, el seu perfum em roba la son, però mai pot ser sempre primavera. Paradoxa de l'amor intens, que és combustió i alhora matèria primera.

Comentaris

  1. Ostres, Annie Lennox, feia molt temps que no la sentia, ja me n'havia oblidat i tot!

    ResponElimina
  2. d'algunes paradoxes ens anem nodrint

    ResponElimina
  3. Això crema!

    Sageta de foc.
    Flama, desig. Guspira.
    Pedra foguera

    ResponElimina
  4. "Combustió i alhora matèria primera", bona definició!

    ResponElimina
  5. Un dia m'has d'explicar el secret del vostre miracle.

    Petons.

    ResponElimina
  6. Quina fixació amb la passió i l'amor intens!

    ResponElimina
  7. Molt ben dit: visquin els contrastos i les passions.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX