Ves al contingut principal

POETA PLANTAT


David, poeta amb lents ;-)

Si és per la pell,
que sigui llèpola,
palíndrom agosarat,
germen i rovell de l'alè.

Planto llavors del verd
en el verb desitjar.

Si és per la veu,
vine i beu-te-la
mentre la llum neix,
                                                        i entra al meu bleix...




Comentaris

  1. És preciós... ple d'al·literacions i sinestèsies... m'encanta.

    ResponElimina
  2. Mira que n'ets de maca, eh?
    Petons!!! :-)

    ResponElimina
  3. reina de la poesia .....quin goig llegir-te!

    ResponElimina
  4. Caram amb el poeta ben plantat.
    Bon poema per cuidar el planter poètic. ;)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX