S'ha produït un error en aquest gadget

dimarts, 11 de març de 2014

TAN DOLÇA :-)

LO LLIBRE! ;-)
 De la meva estimada amiga Glòria, i del seu llibre de poemes "Bosc(h) de paraules", en manllevo un que em sembla tan inspirat i amorós que m'ha deixat bocabadada. M'agrada l'anàfora del poema, la repetició de l'última línia....Un somriure trapella i una gran abraçada per a tu, Glòria. I gràcies per tant! :-)

                                         
He resseguit el perfil dels teus llavis amb els meus,
jugant a ser la forta. Però he caigut
a la temptació de la teva boca
tan dolça.

M'he deixat emportar pel remolí de sensacions:
la teva llengua sobre la meva pell
abrusant, com lava ardent,
tan dolça.

I gronxada entre els teus braços m'he lliurat,
rendida, fins arribar a la mort.
Una petita mort...
Tan dolça.

8 comentaris:

  1. És d'aquells poemes que et diuen:
    vull que em recitis.
    Esplèndid aquest "jugant a ser la forta".

    ResponElimina
  2. Un poema preciós i al final aquesta "petita mort", la culminació del plaer, tal com diuen els francesos.
    Felicitats a la Glòria.

    Bon dia Cantireta.

    ResponElimina
  3. des que va arribar a mi gratament vaig perduda en aquest bosc de paraules

    ResponElimina
  4. Un llibre ple de sentiments, aquest de la Glòria...Gràcies per repartir-ne una miqueta!
    Petonets a tu Montse i a la Glòria.

    ResponElimina
  5. Gràcies, bonica! M'ha fet molt feliç aquest detall tan bonic que has tingut amb mi.
    I agraeixo els comentaris afalagadors dels companys.
    Gràcies a tots!

    ResponElimina
  6. A mi també m'agrada "jugant a ser la forta"!

    ResponElimina
  7. Genial!! Vinc de la ca la Carme que també reciten el llibre, m'heu fet venir ganes de tornar-hi!

    ResponElimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!