Ves al contingut principal

On, la poesia?

des-fer
Em dius que t'agrada tot. (No pot ser, hi ha d'haver un terme mig entre la bellesa que ens clava dards al cor mentre llegim i la que ens pren la tovallola però ens dóna un tovalló). Em mires als ulls i dius que he de fer un cau. Jo et pregunto "On?" i no respons. Deixes que la cadença d'aquesta pregunta reverberi en els petons llargs que em fas. "On, la poesia? I sobretot perquè?" Em beses un cop, i un altre, mentre passo mig despullada davant dels teus ulls, en el somni, al sostre del llit que entela el sentit comú . I és en aquest trànsit que trobo la resposta. En els ulls on em reflecteixo. 


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX