Passa al contingut principal

Rega-la

No és un capvespre.

Talment un brunzit
on el món comença

(verd ploma)

fins a l'incendi 
al jardí lluent.

"Nua i espígol."

Pssst.... també sé cantar això...igual que la Peggy Lee ;-)


Comentaris

  1. A veure si el canvi climàtic l'estàs provocant tu.

    ResponElimina
  2. Deuria ser una nit molt intensa.
    amb lluentors de via làctia.

    Talment un espetec
    d' una guerra antiga :
    llumenetes i esclats
    ara ja només per joc.

    Nostàlgia del ball.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anàvem mudats.

      Mesuràvem les faldilles
      i el confetti
      per aconseguir els permisos

      dels "Oh!" i els "Ai!"

      ran de porta,
      com les orenetes.

      :-)*

      Elimina
  3. hem de tenir i sentir el jardí lluent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Se'n torna per l'afecte. Acaronar les fulles, cantar...

      Elimina
  4. En aquest moment, qualsevol pot estimar la cançó i la poesia, encara que no l'entenguem.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tancar els ulls. Apareix la cantant sense micro. I es fa la veu arreu..

      :-)

      Elimina
  5. Mmmm. Bon sabor. I el silenci d'aquest brunzit que queda al jardí.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El brunzit, la remor del que diríem. Prò no cal...

      Orxata fresca, també! ;-)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars