Ves al contingut principal

Àtona

llegeix-me...

Hauria d'escriure un article. No pas un d'indefinit, ni un de personal (sí, ara em dius que te'ls saps tots, perquè cap t'escau prou) ni demostratiu (el blanc que neg(r)a la nit) ni numerals ni numerals...ah, perdona, em descompto si parlo de nosaltres. Interrogar-te sobre el qui, sobre el què: damunt del què, el qui. Possessiva, més aviat, i cardinal, i lila, i efímera. Deixa'm ser la vocal de les admiracions, i gronxar-me en l'última consonant. Deixa'm ser el teu pronom.


Comentaris

  1. Sóc més feble que pronom.
    I a sobre no me'ls sé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sé que ets amic. Mira, no hi ha pronoms.

      :-)

      Elimina
  2. Respostes
    1. L'amor. No caldria, però ens fa creure que cal preservar-lo...

      Petons.

      Elimina
  3. Oooh! M'encanta. Potser totes les gramàtiques les hauries de reescriure. Aquesta de pronoms està veritablement reeixida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agradaria...a alguns dels meus lectors els agraden molt aquestos jocs.

      Gràcies, xata. :-)***

      Elimina
  4. Respostes
    1. De llevar-se amb son i poca roba, em sento àtona.

      :-)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX