Ves al contingut principal

Pel que ens uneix

Comença la setmana amb un aniversari. "Per molts anys, i mesos, i dies...un petó ben fort!" I a vosaltres també, per passar i deixar cèrcols d'amistat a ca la cantireta... gràcies! :-)*

PS. He contestat a tothom en un post de l'abril, un poema fresquet, fresquet, ACÍ!



Hi ha noms pel que ens uneix:
forces grans, forces petites.
Mira al teu voltant, hi són:
la pell que es crea com en una tassa mig buida,
les ungles es marceixen per allà on creixen,
les juntes encaixen pel seu propi pes.
Com les coses romanen tan unides
allà on les han deixades -
i la gravetat, diuen els científics, és dèbil.

I t'has fixat com la carn reneix
a través d'una ferida, amb gran vehemència,
més forta
que la superfície abans no provada.
Els cavalls tenen un terme per a això,
quan torna més fosca i millorada: carn preuada,

com tota carn,
se n'orgulleix de les seues ferides, les duu
com els honors després d'una guerra,
petits èxits clavats al pit -

i quan dues persones s'han estimat,
fixa-t'hi, és com una
ferida entre els seus cossos,
més forta, fosca i superba;
com el cordill negre fa d'ells un únic teixit
que cap cosa pot esquinçar o apedaçar.

Traducció de l'anglès de la Montserrat Aloy i Roca




Comentaris

  1. Anys passats, commemoren anys que vindran.
    Que en siguin molts!!
    Bona setmana i bon estiu,

    ResponElimina
  2. M'agrada molt l'última estrofa. Gaudiu de l'aniversari.

    ResponElimina
  3. Doncs, per molts anys!
    I , com es diu per aquí: Per molts anys puguem fer semblants obres amb els mateixos manobres.
    Si ens ve de gust es clar!

    ResponElimina
  4. Ohhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh

    Gairebé ploro.

    :P

    ResponElimina
  5. A TOTS,

    Gràcies per les vostres paraules, desitjos i bromes. L'entrada anava de fer anys (perdoneu si no em vaig explicar prou, es tractava d'un aniversari en el sentit de ser un altre any a la terra)

    Un somriure i una abraçada.





    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX