Eclipsada per...

La feina, que em permet viure fora de casa sense tenir remordiments. Els fills, que donen sentit a la vida i posen ulleres sota els ulls. La meva gata, que em desperta per fer un pipi a les 5.30 del matí. El marit, un home generós de cor i de cos que m'estima sense condicions. La poesia, que em permet treure la part fosca de mi mateixa. La roba, que tapa els cossos imperfectes i els dissimula. Els impostos, que m'ajuden a entendre com funciona la classe política d'aquest país. El perico, que em crida si no li faig cas. El hàmster, que passa de mí si no hi ha nous pel mig. Les puces dels gats, que m'ajuden a afinar la meva vista miop fins a límits insospitats. Les obres de casa, que em fan entendre lo de "Pols ets i en pols et convertiràs". La ironia, que em tapa i em petoneja perquè no enviï la gent al carall. Els amics, que marquen distàncies entre la salutació formal i l'abraçada d'ós. L'epilèpsia del meu fill, que fragmenta les nits i els posa paraules d'acabament. La nit, que genera amor cap a la feina feta. El dia, que genera emprenyament cap a la feina per fer. La lluna, motiu de poetes i d'algunes cançons dolentes. La música, que diuen que amanyaga les bèsties. Jo mateixa, que ara hauria d'estar fent una altra cosa de profit.

PD. Debussy, que també va néixer el 22 d'agost. El seu "Clair de lune" s'adiu a la nit passada, i a la propera...