Nocte interrupta

Primer fou quedar-se al sofà, sospesant els pros i els contres de la vida amb els ulls tancats i el coll torçat, afavorint una futura torticoli. Després, va ser aixecar-se del sofà amb la sensació que el món roda a la mateixa velocitat que abans però el temps passa potser massa ràpid, amb una exclamació de sorpresa i un parell de renecs sobre l'statu quo de moi meme. A mitja nit, exactament a les 4:15 a.m., un líquid massa llefiscós va esmunyir-se nas avall cap als llençols i el terra, amb la impressió que era sang. Vés escales avall, graó a graó, a contemplar-te al mirall ( sí, encara ets sencera, no et falta de res, excepte uns quants mil·lilitres de sang ) i a dil·lucidar si el lleixiu treuria aquelles taques del teu pijama preferit. Un cop aturat el doll de sang ( és broma!! ) amb el paper higiènic ( sí, no tenia a mà res més literari...), puja a dalt ( reduplicació ). La gata es rasca, i el plançonet s'ha despertat amb tant de terrabastall. Agafo la gata i la llenço escales avall fora de casa; si no, corre el perill de ser filetejada amb les urpes de la gata que cria 3 gatets amb una afecció maternal un pèl massa assassina. Torno a pujar. El plançonet té atacs epilèptics perquè s'ha despertat sense haver dormit ni descansat prou. Em quedo al seu costat, intento tranquil·litzar-lo. Ara intento tranquil·litzar-me a mi mateixa. M'he de llevar al cap de 3 hores. Penso en si Bécquer fos viu, escriuria poemes romàntics sobre la poesia mentre treu esputs de saliva per la boca, i tremola de fred i malaltia. Penso en com se sap classificar els noms si es desconeixen els noms. Penso en el passat dels temps, regular i irregular, com les persones. Penso en els meus fills. I llavors, per acabar de reblar-ho, tinc malsons sobre ells. Me'ls prenen, els torturen, I miss them terribly. El despertador, llança potent i equànime, em torna a mi mateixa, perduda entre els poemes de gent estúpidament literària i la realitat. A les 8 hem de ser al CAP per punxar el plançonet. L'han de tornar a operar de les dents.