Me'n sortiré

De prendre més volum del que cal. De beure menys vi. De beure més aigua. De pensar que els altres triomfen. De creure que els altres tenen padrins treballadors. D'investigar on carai venen varetes màgiques a les botigues dels xinesos. De que no em confonguin amb escriptores famoses però mortes. De morir-me de vergonya cada cop que ma filla em supera en bellesa i intel·ligència. De que la meva intel·ligència no em permeti esquivar els entrebancs del carrer. De que el carrer em superi quan camino mirant endavant. De que la meva miopia augmenti però no la meva visió a l'horitzó. De que el govern posi els horitzons cada cop més lluny i de colors apastelats. De que els pastissos càpiguin a la meva retina però no als pantalons. De cabre en vestits que em queden bé. De que la gent que em cau bé em continuï parlant. De parlar bé de mi mateixa al mirall. De que el mirall transmeteixi via ràdio una imatge correcta de mi. De que jo sigui jo i no una altra. De que els altres que no em convenen no ocupin gaires megabaits a la meva memòria. De que recuperi els arxius PDF de moments sublims sense que es pengi el servidor. De que servir als altres no sigui sinònim de servilisme. De que la memòria RAM no se m'agriï. De que la mala llet corri desguàs avall. De que, de coll avall, els sacsons quedin dissimulats sota la samarreta. De que anar en samarreta sigui igual de glamurós que dur calçotets de seda per dormir. De que dormir sigui sinònim de descansar. De que descansar sigui sinònim de desconnectar. De que desconnectar sigui sinònim de quedar-se penjada als llimbs. De que els llimbs quedin més prop de casa, que anar-hi en cotxe és una murga. De que les murgues siguin múrgoles i acabin al plat amb corder rostit. De que belar és propi de xais i badar és propi de persones. De que les persones no siguin gent. De que la gent que llegeixi això se'n surti del que passi avui dimecres. I de que demà sigui dijous, si el calendari maia ho vol.