Xocolata amarga

Llegeixo amb estupor les notícies del diari : una mama ( bé, potser caldria dir una dona sense límits socials ) agredeix una professora davant de la classe de nens de 5 anys, entre ells el seu propi fill. Uns nens ( éssers vius semblants a l'Homo Sàpiens però sense aquesta última paraula ) agredeixen un nen discapacitat amb l'excusa que ell els ha robat un telèfon mòbil. Un home es passa molts anys a la presó ( sí, als Estats Units, on si no? ) perquè defensava la causa dels negres, fins que en surt i es mor i ningú ( o quasi ) se'n recorda. La sinyora RiGuai diu que ens cal més formació, als docents, ja que amb passar-se 4 anys a la universitat ( havent endeutat els pares o a un mateix amb la pujada de les matrícules d'un 7%, NOMÉS a Catalunya ) no n'hi ha prou, ni amb haver de patir els nomenaments virtuals, ni amb l'escassetat de materials a les escoles, ni amb la bogeria Maragalliana de l'invento 1x1, ni amb la formació per aconseguir el sexenni ( 90 hores obligatòries de cursill a l'istiu, clar, o a fora d'hores, o amb el total assecament del llagrimal per estar connectats a la xarxa ), ni amb el codony d'Opos ( molt semblant a l'Opus Dei ) en què les programacions et surten per les orelles i ets més papista que el papa de la teva matèria ( gris ?)... Uns vàndals posen sabó al vi d'un celler del Priorat, i en fan malbé una quarta part de la producció. La Seguretat Social m'envia 3 papers amb certificat i acús de rebut per dir-me que m'han pres 0,01€.
Llegeixo "La Contra" de La Vanguardia. Els mediocres dominaran la Terra. A mi em van intentar dominar fa temps, al Paradís dels Pollastres Bullits. Em van fer creure que era un holograma de mi mateixa, amb la bateria baixa. Diria que no és així, i m'ho repeteixo cada setembre, fins al juny de cada curs escolar.
Menjo xocolata desfeta per berenar, i penso quin pòsit més amarg té. Peregrino al sentit comú, cada dia.